Blogia
ebora

"Los llindes d´un corazón" de Berta Piñán

Percorrí los caminos del agua.

d´Istambul a Venezia, la nieve en St. Michel,

tocala dolía, alcuérdome, los regatos

nes manes y l´arena cruzando

un océanu más llargu

que l´olvidu, el llagu Constanza

y los iviernos, ellí asomé un día,

los oasis, bebí d´aquelles fontes.

Entainé aína los caminos del home,

paréme nes ciudaes, compré especies

les que quixi, nuna esquina de Praga,

nuna mísere caleya qu´acaba nel Moldava

vi una nueche el rostru de la muerte

y xuro que sorrió mientres pasaba.

Conocí animales que tovía nun teníen

nome, contemplé inxenios, la inútil,

absurda maquinaria que mide los retayos

del tiempu, el tráficu en Bombay, la carretera

de Sintra y unos versos que prefiero escaecer.

Lleí a los clásicos y comí al pie de los caminos

munches veces con xente que falaba llingües

diferentes, teníen dioses diferentes.

Exploré los caminos del aire,

contemplé minaretes y mezquites, torres,

el sol saliendo en Chichén Itzá, l´aguya de

Colognia, una tarde a soles, en monte, y les ruines.

Percorrí, les siendes, les pontes,

los caminos, pero nin un solu pasu di

fuera de les angostes llindes

del to corazón.

0 comentarios